Visita'ns

Abans dita Sant Benet de Vilaplana, forma part de l'antic comtat de Berga i possiblement fou església sufragània de Santa Maria de Borredà. Les notícies documentals no són fins el segle XV, l'any 1417 i el 1446-52 on se l'esmenta en diferents deixes testamentàries. És una església molt reformada al llarg de la seva història. Petit edifici rural d'estructura molt simple i rústica, la seva nau és més o menys rectangular, de mida no gaire grossa rematada vers el cantó de llevant per un absis semicircular. Tot i que l'estructura bàsica de l'edifici no presenta cap variació, hom pot observar diverses reformes en els murs, la més important de les quals és el seu sobreaixecament, tant a la nau com a l'absis.

Coneguda pel nom de Roma, fou una antiga parròquia rural l'única demarcació de Borredà que des dels seus inicis va pertànyer al bisbat de Vic i a la jurisdicció eclesiàstica del comtat d'Osona. La primera notícia del lloc és de l'any 948; Comià s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Pere de Salselles, església donada a Ripoll pels marmessors d'Oliba. Fou transformat interiorment el segle XVIII, que fou enguixat i hom hi afegí uns contraforts a l'exterior per tal de mantenir en la seva posició vertical els murs de l'edifici. Les modificacions més importants devien tenir lloc l'any 1690, que fou canviada de lloc la porta d'entrada.

Originàriament la seva estructura romànica devia ésser la d'una església d'una sola nau rectangular, de reduïdes dimensions, orientada a llevant i coronada per una absis, absis que fou substituït el segle XVIII per un presbiteri rectangular més petit que la nau.

Es troba dins els antics dominis territorials del monestir de Ripoll a la part oriental del comtat de Berga, però dependent del bisbat d'Urgell.

Esmentada ja l'any 919, va mantenir la seva categoria parroquial fins el segle XIV, car la visita del deganat de Berga va confirmar aquesta titularitat. És un exemple romànic molt modificat, conserva ben poc de l'obra primitiva, car durant els segles XVII i XVIII fou modificat notablement l'edifici original. Sant Martí de Boatella era una església d'una sola nau rectangular, orientada a llevant, i possiblement coronada per una absis que fou substituït al segle XVIII per l'actual sagristia rectangular. L'estat deficient de conservació de l'edifici no permet, però assegurar l'existència d'aquest absis com tampoc el tipus de coberta, tant de l'absis com de la nau, que suposem volta de canó a la nau i de quart d'esfera a l'absis.

És dins l'antic comtat de Berga. Surt esmentat per primer cop el 888 com a Palau Rodegari, com a possessió del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Fou refeta al segle XII perquè quedà insuficient. Hom engruixí els murs de la nau i fou coberta amb una volta de canó, a la vegada que era acoblada a l'absis que havia estat construït el segle XI. Com les esglésies parroquials de Merlès, Borredà, Aranyonet, Obiols, Gargallà, Sorba i Sant Cugat del Racó pertanyia al monestir de Ripoll però estava inserida dins el territori del recent creat bisbat de Solsona del segle XVI; fou objecte així d'una concòrdia entre ambdues dignitats i un llarg plet per la jurisdicció que durava encara el segle XVIII.

A Ponent de l'església són visibles unes restes de murs, de les quals dibuixen els angles de diverses estances, i que poden correspondre a les runes d'un assentament d'hàbitat medieval o , com s'ha suposat, a l'estatge de Rodegari, personatge que donà nom a l'església i amb la qual apareix vinculat.

L'església és un petit edifici d'una nau coberta amb una volta lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple plec que forma degradació, una forma molt peculiar, car no ha adoptat el sistema de la volta de canó, com és habitual, sinó que el seu alçat és dividit en dos trams, l'un amb volta de canó, el més proper a l'absis, i un altre amb el fragment d'una volta de quart d'esfera, talment com si es tractés d'una volta absidal. Aquesta peculiar entrega de l'absis amb la nau, que no té paral.lel en l'arquitectura romànica catalana, s'explica per l'evident diferència cronològica de construcció que hi ha entre la nau i l'absis, la qual cosa fa que no coneguem la nau original, substituïda per l'original, moment en el qual hom degué construir la volta de quart d'esfera esmentada com una enginyosa solució per resoldre la unió de l'absis amb la nau, molt més alta.

La primera construcció és esmentada ja l'any 886, possessió territorial del monestir de Santa Maria de Ripoll. El temple primitiu desapareix quan el segle XI fou aixecada una nova església romànica, que és la que es pot veure avui. La portalada fou refeta al segle XVIII. Entre el 1770 i el 1780 l'edifici fou refet substancialment de manera que el temple prengué forma de 3 naus amb un presbiteri rectangular, una capella fonda a l'esquerra i una sagristia a mà dreta.Encara hi ha notícies que l'any 1790 s'estava construint el campanar.

Al mur de ponent, una de les poques parts que encara resten de l'època romànica i incorporada a la part d'entrada és de l'època moderna, hi ha encara la ferramenta romànica, la qual cal suposar que corresponia a la porta de l'església del segle XI.

Església barroca consta de l'any 948 dependent del monestir de Ripoll, moment en què era consagrada a Sant Pere. Més tard, al segle XIII rebé també l'advocació de Santa Maria, amb el temps es va convertir en un santuari marià. L'edifici originari, refet pel que sembla el segle XII, fou reformat i ampliat al segle XVIII.